Aturem-ho

Ja ho diu el mateix Llorenç Villalonga en Bearn o la sala de les nines: “ No pots aturar allò que tu mateix desencadenares”. Si Toni de Bearn ( protagonista de la novel·la) hagués pensat en la instal·lació d’un fre o tan sols hagués prestat més atenció en com es podia aturar aquell aparell, no s’hauria accidentat contra la foganya. És un fet, una vegada iniciada l’acció no pots desencadenar-la tal i com un ho havies plantejat, perquè sempre pot ser que algun mínim detall acabi amb l’inici d’una gran tragèdia. Per exemple amb la Revolució Industrial iniciada cap al mitjans el s XVIII a Gran Bretanya, començà la construcció de nombroses industries amb les seves maquines de vapor corresponent, fins l’aparició de noves fonts d’energia com el petroli. El que no sabien era que aquestes noves fonts causarien tals efectes que nosaltres no poguem aturar. O si? Durant les últimes dècades se’ns ha fet prendre consciència dels efectes que han pogut desenvolupar aquests gasos que al llarg de molts anys han contaminat el nostre planeta. I fins i tot després d’haver fet diverses conferències indicant com es pot aturar aquest efecte, nombrosos països decideixen fer cas omís a aquestes interesant-se tan sols en els seus propis beneficis econòmics, provocant una mort prematura del planeta. I ara ho podem aturar o tan sols no ens interessa fer-ho?