Diuen que qui espera es desespera. I jo ja m’he cansat d’esperar. Mitja vida ens passem esperant. Sempre esperant el tren, l’autobús, l’amic que tarda en canviar-se, un llarg viatge. Sempre esperem a que els somnis esdevinguen realitat.
I ara un aclariment. No és més emocionant el temps que ens passem esperant que quan arriba allò que esperàvem? Per exemple, a l’hora de fer un viatge els dies d’abans esperem amb emoció que arribe aquell dia. Però quan arriba, qué? Ja ha arribat.
Jo em canse d’esperar moltes vegades. I moltes vegades d’esperar-te. L’espera ha durat anys, pot ser dure més anys. Serà un somni, serà una fantasia, serà que aquesta espera no s’està convertint en emocionant, tal i com defense. Quan arribe el moment, s’haurà acabat l’espera. I aleshores què passarà? No patiu sempre estarem esperant altres coses.
Hola, com molt bé dius en aquesta vida s’ha d’esperar per tot, però de vegades si algo no arriba, potser s’ha d’anar a buscar o intentar aconseguir.
ResponEliminaJa coses que per molt que esperis no arriben mai, s’ha de ser realista també.
Salutacions des de Lleida
Buides, unes vides buides
ResponEliminaQue omple l'esperança
Mentrestant passa la vida.
Salutacions des de L'Alcúdia