N'estava fart de tant de viure. Mai s'havia sentit còmode enlloc. Ni cap persona ni cap espill eren capaços d'entendre'l.
S'havia passat la vida remenant cel i terra, anant amunt i avall. Sempre l'havien assenyalat, a vegades com insòlit, diferent, d'altres com un radical.
Tan sols li quedava una última oportunitat. Potser, per fi, després d'aquell efímer instant trobaria el seu lloc al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada