3/6/10

Esperança


Se'n va sense avisar aquell vent que ens dugué fins ací. I tots resultem víctima d'aquest. Ja no serà el mateix d'ací no res. Farem moltes promeses que no complirem. Però amb l'esperança que aquell vent ens torne a espentar cap al mateix camí. Supong que després de tot l'enyoraré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada