Un nàufrag es abandonat en una illa deserta. Físicament, sobreviu a partir de menjar que li proporciona la illa: cocos, animals en llibertat, plantes,... S'adapta al medi amb facilitat.
Psicològicament, sobreviu a partir d'imaginar-se com serà el dia que el trobaran. La gran rebuda que li rebran els familiars que ja el donaven per mort,correrà a abraçar l'estimada que l'ha estat esperant durant tot aquest temps,...
Realment, quan torna a la civilització, ningú el coneix. No són capaços d'acceptar aquest fantasma com a viu. La gent ja ha superat la seva mort i al vore'l no són capaços de coneixer a l'àntiga persona que varen deixar en el vaixell.
Aquest nàufrag, després de la setmana de tornada a la civilització i a una realitat dura on l'estimada ja no l'estima, on la familia no és presenta com l'imaginava, els llocs màgics del seu territori pertanyen a la fantasia no a la realitat. Físicament, l'individu sobreviurà amb el menjar cuinat i més elaborat que en l'illa. Psicològicament, viurà recordant l'estança en l'illa.
Per tant, ens adonem que sempre vivim d'unes ilusions fracasades en la vida real. Sobrevius sempre imaginant com seran aquests moments ideals i una vegada realitzats te n'adones que res es com ho es en el teu cap.
Ces't la vie, acceptalà tal com és i viu d'aquestes ilusions per tal de poder sobreviure en aquesta illa deserta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada