6/10/10

Paraules

Tots alguna vegada hem desitjat convertir-nos en grans escriptors. Qui no ha envejat mai a Martorell per escriure una de les millors novel·les mai escrites? Qui no ha volgut mai convertir-se en un Estellés i poder plasmar el que vulgués en una perfecta poesia? En el fons tots ho hem volgut.

No et pot produir més plaer que agafar un full en blanc i abocar-hi tot el que penses. I que més dóna si el que escriu no té trellat, sino té un ordre, sino és coherent. És fill de la teva imaginació, del teu intel·lecte i pot resultar-te tan valuós com ho pot ser un tresor per un pirata.

Però el problema de l'escriptor està en la valoració d'un public exigent. Es pot escriure una novel·la, un llibre, un poema,..., tal vegada a l'autor li parega un obra mestra; però si al lector no entusiasma aquest es convertirà en tot el contrari. I que fas? No escrius? Sempre et pots guardar els teus escrits i no mostrar-li'ls a ningú.

I tot açó a que ve? Doncs, no ho se molt bé, però necessitava escriure-ho.

3 comentaris:

  1. Quina raó tens, quantes vegades m'he deixat portar per la meva imaginació i, quan ho llegia, les paraules acabaven a la paperera... possiblement siga por al "fracàs".

    ResponElimina
  2. De vegades has de triar en entendre-ho tu o fer-te entendre.

    ResponElimina
  3. Tens tota la raó, si no convens al lector no hi ha res a fer.
    Perdó, si, tornar-ho a intentar, no defallir!

    ResponElimina