Diferents, una nova secta contra la normalitat

Hui recordant vells temps m'ha vingut al cap una frase que un dia em va dir una vella amiga: "Ser homosexual no és normal perquè la majoria no ho és". Jo després d'escoltar aquesta classe em vaig quedar de pedra, no sols perquè no em refiava del que deia, si no per l'utilització d'un molt usat: NORMAL

Si seguim la definició de la meua amiga, i crec que també així ho pensa la majoria de la gent, normal es refereix al que fa la majoria de la gent. Val, acceptem aquesta definició com a bona. Si és així, estic orgullós de no ser normal.

Suposem que allò normal es vestir amb una samarreta roja. Tota la gent ix al carrer amb samarretes rojes, i alguns valents sortim amb samarretes de diferents colors, i si som diferents o som anormals.

Ser normal suposaria fer el que la majoria de la gent fa, escoltar la música que la majoria de la gent escolta, suposa accedir a un món encara més globalitzat per dir-ho d'alguna manera. Si suposem que tots aquests motius son normals, vull fer una declaració de principis: Sí, soc diferent i estic orgullós de ser-ho.