6/2/12

Casualitats de la vida

Les coses mai ixen com realment un pensa.
Per exemple, un matrimoni, desitja tenir un fill, o més bé, una filla. Una xica alta, morena amb ulls verds, amb els cabells no massa llargs, però tampoc massa curts. Tampoc molt alta, si no més bé d'estatura  mitjana, ja que les xiques calcen tacó, i si fos massa alta, destacaria entre la resta.
Doncs aquest matrimoni es queda embarassat, més be la dona es queda embarassada. El marit, per conveniència més que no per convicció pròpia, accepta ser el pare. I pensen: -Quin nom li posem a la xiqueta? Laia? Calla no que sona com a iaia. I si li posem el nom de la meua mare? Ups! Millor no, que si no també hi voldrà ficar el seu la teua mare i no m'agraden els noms compostos. Doncs ja està. Tindrà el nom de la santa del dia del seu naixement.-
Doncs ahí teniu el matrimoni, que tan clar està que va a ser noia que no ha volgut saber el sexe del fetus, esperant durant nou mesos. Fins que el dia de santa Escolàstica naix un mascle potent amb uns bons genitals, ros ulls verds, i que a més renegarà de la religió que els pares li voldran inculcar durant la seva infantessa. A més, no serà metgessa ni els donarà nets. Però si que es casarà, tal i com volien amb l'Albert, el fill revolucionari d'uns veins inmensament rics.
I es que a vegades les coses no ixen com un es pensa, sinó millor.

1 comentari:

  1. Li demanà per favor de ficar un botó que els permeta a ell i als seus errants visitants indicar quan de goig els feia llegir els seus meravellosos relats. Sentia l'impuls de fer-ho cada cop que arribava a l'inesperat punt i final; i, al no poder fer-ho aquest necessitat quedava angoixosament reprimida. Estaguent com estava, malacostumat per causa de les xarxes socials a expressar-ho mitjançant un insípid "clic", tenia una mica oxidada la seua, ja de per sí limitada, capacitat d'expressió. Mentre escrivia es va adonar d'açò i va pensar:

    -No sols m'ha fet disfrutar amb el que escriu sinó que ha despertat el meu petit escriptor!-

    S'atreviria a dir, sense por a equivocar-se (no per estar completament segur, sinó perquè al llarg dels anys havia aprés que no hi ha que tindre-li'n) que potser siga aquesta la qualitat que diferència als bons escriptors dels que no ho són.

    ResponElimina