17/4/12

Històries de Sabates i Xiclets

No s'havien vist mai. Formaven part de dos mons completament diferents. Així i tot, acabaren enamorant-se.

Ella era un xiclet de menta que durant algun temps havia viatjat pel món dins una maleta d'un descuidat japonès que havia comprat el paquet de xiclets abans de sortir a l'aventura. Va prometre que l'últim xiclet seria pel país que més li agradara. Lamentablement no va ser aixina. Una mala experiència culinària va fer que tingués la necessitat de llevar-se de la boca aquell gust horripilant que li havia deixa't aquell arròs precuinat comprat en algun dels tants supermercats.

Ell era un taló de sabata de tacó, d'aquelles de 10 centímetres de color roig. Aquelles que alçaven la bellesa i l'altura, ho això es creia. Al contrari que el xiclet, la sabata de tacó havia viatjat ben poc. Era una sabata acabada d'estrenar, que tan sols havia conegut el peu d'algunes altres femelles en la tenda on va ésser comprada. Al igual que el xiclet, tampoc va complir l'objectiu principal de la seva compradora que era el d'anar al ball de cap d'any amb ella, simplement se les havia posades per seduir al Manel, aquell jove professor que li agradava tant.

Doncs aquesta història d'amor comença quan el japonès decideix desfer-se'n del xiclet llança-lo d'una escopinada al carrer i precipitant-lo a una lenta mort. Durant els primers segons de contacte amb el terra, el xiclet es va sentir sol i trist per la seva imminent mort. Fins que va decidir suicidar-se i llançar-se a la sola del primer turista que passés. I així ho va fer, és va llançar als peus de la sabata de color roig amb la mala sort que és va trobar amb la punta  i no amb el taló com desitjava. 

I és així com va començar aquesta breu història d'amor. Ell al cap de pocs minuts va morir i fou retirat per la propietària de la sabata de tacó. La sabata, mai va oblidar aquell primer i únic amor. Fou tan gran la tristesa que al arribar a casa la seva propietària decidí tirar-la al fem i acabar amb la vida d'aquesta. Aquest amor havia sigut tan fort, que el xiclet havia impregnat per sempre la punta de la sabata

3 comentaris:

  1. Una visió políticament incorrecta de les "femelles" i un final que està bé. En la meua opinió :D

    ResponElimina
  2. No em referisc a totes les femelles. No volia crear una imatge políticament incorrecte. Si pareix així demane mil disculpes

    ResponElimina
  3. No no, no és res que em prenga a pit ni m'ofenga.

    ResponElimina