Ulleres

Va perdre les ulleres sense adonar-se'n. Fou durant una nit d'estiu després del cinqué cubata. Se'n comprà unes altres de pasta negra i grans que tant s'estilaven. S'observà a l'espill i se n'adonà que era un altre.
Decidí deixar-ho tot, abandonar el poble i anar a viure a ciutat, on aquelles ulleres feren jocs. Canvià d'estil, ja no vestia amb draps que li deia la mare. Ara duia camisa a quadres i pantalons obscurs. Començà a pentinar-se els cabells i escoltar música diferent. Per últim decidí canviar-se el nom. No en tenia un digne per a aquelles ulleres.

Anys més tard, ja major, trobà en un òptica aquelles velles ulleres perdudes. Sense adonar-se'n començà a plorar.