Decidí deixar-ho tot, abandonar el poble i anar a viure a ciutat, on aquelles ulleres feren jocs. Canvià d'estil, ja no vestia amb draps que li deia la mare. Ara duia camisa a quadres i pantalons obscurs. Començà a pentinar-se els cabells i escoltar música diferent. Per últim decidí canviar-se el nom. No en tenia un digne per a aquelles ulleres.
Anys més tard, ja major, trobà en un òptica aquelles velles ulleres perdudes. Sense adonar-se'n començà a plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada