Un lloc al món

N'estava fart de tant de viure. Mai s'havia sentit còmode enlloc. Ni cap persona ni cap espill eren capaços d'entendre'l.

S'havia passat la vida remenant cel i terra, anant amunt i avall. Sempre l'havien assenyalat, a vegades com insòlit, diferent, d'altres com un radical.

Tan sols li quedava una última oportunitat. Potser, per fi, després d'aquell efímer instant trobaria el seu lloc al món.

Equilibri avançava enllà del fil lligat entre dues grans muntanyes. A mitjan corda, s'aturà i mirà sota els peus els bells paisatges que hi havien. Mai s'havia planteja't un altra alternativa que la de seguir avançant.

Llançà el pal i provà a volar.

Em digueren romangués ocult al lloc més obscur d'aquella habitació. Sense pensar-ho, vaig decidir eixir d'allí. A cada nou pas, m'encongia. Finalment, m'he tornat invisible.

Ulleres

Va perdre les ulleres sense adonar-se'n. Fou durant una nit d'estiu després del cinqué cubata. Se'n comprà unes altres de pasta negra i grans que tant s'estilaven. S'observà a l'espill i se n'adonà que era un altre.
Decidí deixar-ho tot, abandonar el poble i anar a viure a ciutat, on aquelles ulleres feren jocs. Canvià d'estil, ja no vestia amb draps que li deia la mare. Ara duia camisa a quadres i pantalons obscurs. Començà a pentinar-se els cabells i escoltar música diferent. Per últim decidí canviar-se el nom. No en tenia un digne per a aquelles ulleres.

Anys més tard, ja major, trobà en un òptica aquelles velles ulleres perdudes. Sense adonar-se'n començà a plorar.

Arrruges

Les nostres mirades fulimants, hipnòtiques observant-se mutuament com si es conegueren. Com si l’espai que recorreguem ens recordaren aquella nit d’hivern de fred i vent. Com si les nostres mirades s’hagueren buscat intensament entre les vies del tràmvia del barri, on els nasos es tocaven i un somriure  ens servia per a combatre el fred d’aquella nit. D’aquella única nit.

Ja pot ser ni ho recordes. Però les nostres mirades encara viuen aquelles hores màgiques en què ens estimaren. Unes hores que no han tornat mai i que ara asseguts un davant l’altre, mentre el tramvia recorre el barri, recordem inconscientment sense adonar-nos que les arrugues encara enyoren aquella nit i el contacte dels nostres nasos

Cançons que inspiren

La música sona dins el lavabo. Ara és el torn d’una cançó on el cantant diu : “Jo mai mai…”. Submergit dins la dutxa, pensa en les coses que mai mai ha fet. Agarrar les maletes i escapar de casa, o simplement dir-li que l’estima.

Així que decidix eixir de la dutxa i pujar al cotxe direcció l’estació de tren per anar al seu poble. Una vegada allí és planta davant la seua casa amb dos copes plenes i al obrir li n’ofereix una. S’arma de valor i diu:

-Jo mai mai he pensat que sigués més feliç al teu costat- i els dos beuen.

De sobte s’acaba la botella de gas i l’aigua freda invaeix la banyera. Ell mai mai ho faria..

Somreia?

El que més li agradava era que li pegaren una bona bufetada de quan en quan.. Allò li excitava, li creava una sensació de plaer. Estimava que li donaren algun cop de puny o li escopiren a la cara mentre  l’insultaven. Així que va decidir baixar al carrer a buscar emocions fortes. Es posà aquell vestit que ressaltava les seves qualitats  i amb un toc de maquillatge ja estava preparada per conquerir la nit. Baixà al bar de sempre. Es va demanar el mateix de sempre: un gintònic amb un toc de llima. Va mirar pel bar i  va trobar un home amb una samarreta que remarcava els músculs dels seus braços. Va imaginar com de fort li podia pegar.
Portar-lo al seu pis no fou feina fàcil. Calgueren dos copes i alguns arguments poc convincents.  Al cap de dues hores ja eren al pis. Ella s’acostà cap al mascle decidida a qué li peguara un bon puntilló i la tirara a terra mentre l’insultava i li pegava alguna que altra bona bufetada.. Li ho  va suggerir. Però no li va eixir bé la jugada. L’home s’hi va negar. Va dir-li que ell no era dels qui pegava a les femelles, que estava boja. Sense res més va sortir del pis.

L’endemà va llegir al periòdic que la policia estava fotent hòsties als joves i que aquell dia és repetirien els fets. No s’ho va pensar dues vegades i va baixar a buscar noves emocions. És va trobar un gran nombre de policies que avançaven a cops de porra.  Va anar cap aquests. Els insultà. Va rebre el que desitjava i es va sentir feliç. Al seu costat jeia una xica. Un policia li fotia una bona pallissa. Era l’home de la nit anterior. 
Incoscient, va caure a terra. Somreia mentre li pegava?